Quan va esclatar la guerra, la seva família va marxar per refugiar-se a Siming Shan a la província de Zhejiang on va passar una part de la seva joventut. Als 6 anys d’edat va ésser confiat al monjo Huiliang del temple Dengdai que el va iniciar en el Budisme Txan sota una autoritat severa, va profunditzar en la meditació, el rectar de Sutras, l’art superior del Txi Kung de les 18 formes de Lohan (Buda), L’art del Neikung, la cal·ligrafia, el complicat i elevat art ancestral del Feng Shui Tradicional Xinès, l’art de la col·locació d’articulacions, ossos i músculs aplicat a les arts marcials (Wukung Tui Na), en la farmacopea de plantes medicinals (Fitoteràpia xinesa) i, l’altament secret art intern taoista de Si Ming Neijia Quan.
El Mestre Huiliang era íntim amic d’un ermità taoista (Petita volva de Pols Insignificant) al qual va deixar el seu deixeble sota tutel·la. Aquest va aprendre de l’ermità els arts secrets del Vano Taoista, una forma molt antiga de combat basada en les Deïdats del Panteó taoista, l’espasa interna amb fluix energètic taoista, les tècniques del Neikung i Liekung (el Guerrer de Pedra, el Cantell de Ferro, el Cap de Ferro, l’Entrecuix de Ferro, etc.)
Un dels primers deixebles de Yang Luxan fóu el Manxú Quan You (1834-1902), instructor de la guàrdia imperial, que va aconseguir en el secret de l’enrgia de transformació (Hua Jing). Aquest va transmetre el seu art a Wang Mao Zhai i al seu tercer fill Wu Jinquan que va ser, juntament amb Yang Xeng Fu, un dels propagadors del Tai Txi Txuan. Wu jianquan va modificar l’herència del seu pare per adaptar-la a un nou públic molt més ampli les exigències del qual el portaven més cap a la gimnàstica psicofísica i al domini de la salut que a l’art marcial pròpiament dit.